Barcelona, desembre 2011
Retornar a Tallinn, sempre amb alegria, sempre amb incertesa.
Temps d’encontre, temps d’absència. Anar-hi, sabent que marxes. Viure en un dia a dia per canviar-lo i viure’n un altre.
Hi ha una realitat diferent, una cultura diferent, els hàbits, els gestos, les expressions.
La diferència ens atrau, sempre que hi hagi una mateixa base, però l’estimació és el que realment ens captiva.
A Estònia el cel és blau i el sol no calenta igual.
El clima determina els seus impulsos, també els seus vestits.
La meva mirada captura parts de la seva realitat. El que ells han vist sempre a mi se’m descobreix com a nou.
Emprenc una nova relació amb nous elements que m’acompanyen en el meu dia a dia d’allà i d’aquí.
Els tinc, me’ls poso, els gaudeixo, em protegeixen del fred.
M’abriga el coll de llana, d’un color, llis, que abriga als seus nens.
M’abriguen les manoples, que col·lecciono per la bellesa dels seus dibuixos, que es repeteixen. Són patrons.
Concreto en pensament i comença l’acció.
Unir el coll de llana amb els patrons de les manoples:
ehe (joia amb estonià): La idea és tenir un collaret que m’abriga i em decora.
Ve d’Estònia i s’ha de fer a Estònia.
Allà 4 són les persones que col·laboren en interpretar la meva idea a partir de:
_recopil·lació de dibuixos tradicionals i carta de combinació de colors pels patrons.
_un model pel disseny del coll.
3 viatges a Estònia per acabar trobant el resultat adequat en 1 de les propostes.
Després de 9 mesos ehe es presenta i multiplica.
ehe, per mostrar la fascinació que sento per la seva cultura, per la seva tradició, per les seves persones, aquelles que m’envolten…
Aitäh!